ESPAIS DE DEBAT DINS LES JORNADES
Matí: Repensem l’educació
Ens vam dividir en aquests grups d’afinitat per tal de respondre, a partir de l’experiència personal, a les preguntes
QUÈ NO M’AGRADA de l’educació?
QUINS OBSTACLES HI TROBO PER ACONSEGUIR AQUEST CANVI?
Grups:
– Docents
– Families
– Estudiants
– Miscelània
OBJECTIUS:
– Posar en comú experiències a l’entorn educatiu
– Fomentar el diàleg i la participació de totes
-Posar de manifest els diferents punts de vista dels diversos col·lectius que conformen l’entorn educatiu
– Reconèixer els punts forts i els punts dèbils de l’educació actual.
-Reflexió conjunta de com ens agradaria que fos l’educació.
-Observació per part dels diversos col·lectius de què percebem com a obstacles a l’hora de canviar el model actual.
Taula rodona
En base a les opinions, vivències i reflexions recollides en les activitats prèvies, vam comptar amb la participació de diferents ponents vinculats a l’àmbit educatiu que ens van aportar la seva pròpia experiència i coneixement. Cada ponent va llençar una pregunta al públic.
1. Cruz Díez Pintor, membre de Marea Verde (moviment social de Madrid per la defensa de l’educació pública)
2. Estudiants Marea Groga, Carlos Gallardo ( Alumne de l’IES Francesc Macià)
3. Jordi Raventós, coordinador de secundària de l’Aemcat (Assocació Ensenyants de Música de Catalunya)
4. Marta Soler , professora titular de la UB, membre de CREA i de l’equip de Comunitats d’Aprenentatge
5. Juan Sánchez-Enciso, pedagog i professor de secundària de llarga trajectoria, autor de diversos llibres com “La sonrisa de Platón”. Membre de la CECI. Resum de la seva ponència
Les preguntes que van llençar els i les ponents…
Després de les seves intervencions tot@es els/les ponents van llençar una pregunta oberta al públic, aquí tenim les preguntes:
> Fins a quin punt nosaltres mateixos/es en la docència proposem activitats on l’alumnat hagi de produïr creativament? (Jordi Raventós, Aemcat)
> Com es pot aconseguir conscienciar a la gent perquè es sumi a la lluita? (Cruz Díez, Marea Verde)
> Què podem fer per canviar les coses? Què podem fer per a motivar a la gent? (Carlos Gallardo, Marea Groga)
> Quin és el teu somni? (Atreveix-te a somiar) Quins recursos tenim i no estem aprofitant? (Marta Soler, comunitats d’aprenentatge)
> Tot el que he dit és real o la meva concepció de les coses està esviaixada? (Juan Enciso, membre de la CECI)
Tarda: Grups de treball
Responem a aquestes preguntes mitjançant grups de treball.
1. Què aprenem i que volem apendre?
2. Com ens organitzem?
3. Com construïm l’espai?
4. Com aprenem? amb quins materials/activitats, metodologies…
Aquest espai vol ser un punt de trobada per tal de fomentar l’enxarxament i la creació de grups de treball per a construir i generar noves sinèrgies en base a tot l’aprenentage que haurem treballat al llarg de la jornada. Volem fomentar el sorgiment de propostes i iniciatives per a generar nous models, de tal manera que les jornades siguin un punt de partida per a la transformació educativa dels diferents col·lectius implicats.
Conclusions compartides
Les assistents a les jornades caracteritzen els centres de secundària com a espais tancats, sense complicitat ni cooperació entre els diferents agents educatius (famílies, alumnat, professorat, entorn social); amb direccions fonamentalment gestores i sense criteris pedagògics. Les institucions educatives es posen al servei de l’estatu quo dominant i les persones crítiques, innovadores, que volen canviar les coses, són rebutjades.
Pel que fa al professorat, es parla d’un nombre important d’ensenyants que no han canviat de creences i col.laboren activament en aquest estat de coses, sense comprometre’s amb pedagogies més actives, realistes i adreçades a les necessitats i interessos de la majoria social. Un professorat ancorat en les pràctiques de sempre que desaprofita els aspectes més positius dels currículums.
L’alumnat pensa que no se’l té en compte ni se l’escolta perquè els processos d’aprenentatge, purament transmissius, el releguen a un paper d’alumne, individu passiu que no té més remei que deixar de banda la persona. El currículum és en general excessiu i no és motivador ni significatiu pel jovent.
Els centres d’ensenyament reflexen la manca de sintonia entre les polítiques de l’administració educativa i la realitat diversa dels centres de secundària.
Tot i que no es plantegen de forma explícita, del conjunt d’aportacions al debat es deriven algunes línies bàsiques de canvi de l’actual secundària:
– Convertir els centres de secundària en comunitats educatives a on els diferents agents educatius puguin debatre, arribar a conclusions i portar-les a terme de manera cooperativa.
– Dinamització i implementació dels espais de trobada. Importància de l’assemblea com a eina de participació i presa de decisions.
– Empoderament progressiu del professorat en un model hol.lístic basat en el desenvolupament global de les persones.
– Fer de les aules espais adequats per a un model d’ensenyament i aprenentatge basat en el treball actiu, el debat i la cooperació.
La CECI voldria seguir activant aquest debat, tot ampliant-lo a altres sectors i nivells educatius. Voldríem saber si en posteriors trobades podríem abordar temes, estratègies, campanyes, etc. que poden conduir a actuacions concretes des de les creences que sembla que tots i totres compartim. La pregunta seria concretament: Es viable que les persones que treballem en els centres constituissim grups, organitzacions, espais de trobada per tal d’empoderar-nos col.lectivament per dur a terme actuacions concretes pactades i evaluables què anessin en la direcció que volem?
"Cuando despertó el dinosaurio todavía estaba allí" 